País

Aquest any, 2016 per primer cop a la història s'ha constituït un govern de la generalitat de Catalunya amb majoria independentista, aquest assumpte em fa pensar molt acuradament això de què és una nació, un país o un poble.

Jo em vaig criar al camp, a prop d'un poble de la Regió de Múrcia que es diu Puerto Lumbreras; des de sempre em vaig sentir molt molt diferent a la resta dels meu companys de classe i en general a tota la gent d'aquest lloc, amb la excepció del meu germà bessó.

Durant la meva adolescència vaig viatjar per tot el sud d'Espanya i sempre vaig trobar la mataixa mena de gent. En aquell moment des de el meu punt de vist un "espanyol" és desinhibit, li agrada molt prendre una cervesa per la tarda, descarat, envejós i amb poc interés en els sentiments dels altres. En aquell moment em sentia força contrariat perque no podia entendre com aquella gent podia ser part del meu país, com jo podia ser part del seu poble, en fi totes aquestes qüestions no tenien cap resposta.

Quan em vaig anar a la universitat a Madrid vaig conèixer el que jo anomenaria com a intel·lectuals, gent amb força sentiment polític i activista, aquesta gent em va fer sentir que potser no hi estigués tan sol.

Els anys van passar, i ara em trobo en el meu quart any, el meu interés inicial per la meva carrera científica s'ha anat diluint i ha anat guanyant força el meu sentit polític ja que he tingut moltes converses d'aquest tema amb molta gent, fins i tot m'ha donat temps ha canviar la meva ideologia diverses vegades.

Ara els meus ulls estan fixats a Catalunya perque encara que no hi hagi estat mai, parlen aquesta llengua que vaig aprendre quan vaig ser petit i que a més a més em consta que ha estat un nucli intel·lectual a Espanya durant tota la història, i ara es debat sobre la independència de aquesta comunitat autònoma. A Catalunya fa temps que el debat sobre aquest tema està obert i tothom hi té una opinió. Això vol dir que a diferència dels altres llocs on he estat, aquesta és una nació on tothom pensa sobre política, al mateix temps em vaig adonar de que l'origen del meu cognom, la qual cosa havia estat intentant descobrir era precisament de Catalunya. De cop i volta em va començar a sorgir un fort sentiment d'identificació amb el poble català i al mateix temps em va créixer el rebuig pel concepte d'Espanya, però ja veurem com aniran els esdeveniments... 

Ara mateix estic pensant que m'estimaria més ser polític i defensar els meus ideals que ser enginyer.